Recull de noticies i articles de la setmana del 19 de febrer de 2024.

Habitatge

Dilluns de matí es feia pública la decisió de la Generalitat de retirar el finançament a la Càtedra d’habitatge i dret a la ciutat de la Universitat de València. Aquesta càtedra, fruit de la col·laboració entre la UV i l’anterior Conselleria d’Habitatge, arriba a la fi després d’estar en funcionament només 2 anys. En aquest període s’han publicat multitud de seminaris, articles i estudis sobre la crisi d’accés a l’habitatge, la turistificació i mobilitat en el context del País Valencià i en alguns casos específicament a la ciutat de València. Aquesta decisió, que no podem dir inesperada, sols és una mostra més de les prioritats i els interessos que defensa el nou govern de la Generalitat.

El mateix dia, el digital valenciaplaza.com publicava una extensa entrevista a Antonio Olmedo, president de l’Associació de Promotors (urbanístics) de València. Aquesta recull a la perfecció el full de ruta dels vells i nous actors del món de la construcció, on reclamen, com no podria ser d’una altra manera, impulsar una major desregulació en matèria urbanística i de construcció al País Valencià. El representant dels promotors conclou que l’actual crisi d’habitatge que estem patint naix de la falta d’habitatges d’obra nova com a resultat d’un “maremagnum legislativo” produït per l’anterior Consell. Per resoldre aquesta situació tornem a fórmules ben conegudes: fa falta més sol. I apunten directament als nous territoris que hauran de ser sacrificats:

Se aprobó un PAT de la Huerta de Valencia y una Ley de protección de la huerta, que ya estaba protegida, pero ahora se ha protegido suelo que nunca lo habían estado. La huerta es un elemento cultural y que forma parte del patrimonio histórico de València y hay que defenderlo y mantenerlo, pero hay sitios que no lo son. Me refiero a la zona de Nazaret, la ZAL y esas ubicaciones que son necesarias.

Una altra de les reivindicacions dels promotors és la derogació del dret de la Generalitat al tanteig i retracte, una fórmula legal que permet a l’Administració a gaudir d’una posició preferent en determinats processos de transmissió de propietats. Aquesta estratègia va ser precisament la utilitzada per l’Ajuntament de València en la passada legislatura per adquirir el bloc d’habitatges de Safranar on seran traslladades les veïnes afectades per l’incendi de Campanar del passat dijous 22.

L’incendi que va convertir en cendres dos blocs d’habitatges del barri valencià de Campanar, va començar la vesprada del dijous per causes encara desconegudes. Un primer focus a un pis en eixe moment buit es va estendre ràpidament per la façana de tot l’edifici, engolint-lo en qüestió de minuts. Malauradament, a més de les perdudes materials, les víctimes mortals arriben a 10 persones.

Aquesta tragèdia ha destruït un edifici d’habitatges d’alt estànding construït en plena bambolla immobiliària. En fer fallida la promotora, Fbex, el banc BBVA va passar a ser el propietari de l’edifici i posà els pisos a la venda a preus que sols uns pocs es podien, i poden en l’actualitat, permetre. Aquest incendi és l’“Epíleg per a una època”, tal com afirma el periodista Joan Canela. El barri de Campanar, fruit de la destrucció de la partida del Pouet, és el perfecte paradigma de l’especulació i la depredació del territori i el paisatge propis en favor del benefici desmesurat d’uns pocs empresaris.

El Port de València

Comença la competició

S’enceta la competició de grans empreses constructores per executar la construcció de la nova terminal nord de contenidors al Port. Segons informa el diari digital elEconomista.es, els sospitosos habituals fan comboi per sumar punts al procés de licitació i poder gaudir del dubtós honor de ser els encarregats de fer realitat els somnis de la multinacional suïssa MSC.

Com no podria ser d’una altra manera, tornem a assistir perplexos a la repetició del sagrat mantra que envolta aquest projecte: “la ampliación prepara al Puerto, que ya opera cerca de su punto de saturación, para responder al crecimiento de la actividad y seguir siendo una infraestructura de referencia dentro del tráfico mundial de contenedores”. La realitat no podria estar més allunyada d’eixa caricatura que ens dibuixa la premsa i el negligent ministre. Fa poc es va publicar el butlletí estadístic de l’APV que tancava l’any 2023, permetent-nos constatar la pronunciada caiguda del tràfic de contenidors al port per segon any consecutiu, allunyant-lo encara més d’eixa temuda i per ara mai vista “franja de congestión“.

El mercat del transport marítim internacional ha canviat radicalment en qüestió d’uns pocs anys. Hui en dia, l’activitat del Port de València es situa al nivell de l’any 2016, molt, però molt lluny, de les previsions que suposadament justificaven l’ampliació nord, que pronosticaven un tràfic de 6.180.000 de contenidors l’any passat. En aquest context, sols podem esperar que aquesta tendència continue en el futur i un exemple cabdal és la decisió de les navilieres CMA CGM, Maersk i Hapag-Lloyd de reduir la seua presència al Port de València, apostant pels ports del Nord d’Àfrica. Aquesta basculació cap al sud del Mediterrani és una estratègia per reduir costos i evitar el pagament del nou impost europeu que grava el transport marítim en funció de la distància navegada. Aquesta mesura impositiva, dissenyada per reduir la contaminació, no aplica als ports africans i, per tant, les grans navilieres estan reconfigurant el seu tràfic de llarga distància, especialment d’aquell provinent del centre i el sud d’Àfrica, cap a ports com TangerMed per evitar sobrecostos.

Els llauradors senyalen culpables

Si fa pocs dies els llauradors del País Valencià es manifestaven al Port de València per denunciar la situació del sector i especialment la bonificació de cítrics provinents de Sud-àfrica, hui ens queda clar que el lobby agroindustrial continua apostant per la importació sense garanties de productes conreats a milers de kilòmetres. El moviment cap al sud de Hapag-Lloyd va acompanyat de la posada en marxa d’un nou servei específicament dissenyat per transportar cítrics des de Sud-àfrica fins als ports europeus incorporant 2.200 nous contenidors refrigerats a la línia que connecta Durban i la província d’Eastern Cape amb Tànger. D’aquesta manera evitaran el pagament del nou impost, però també, en evitar els ports de l’estat espanyol, podran transportar des de Tànger cap a la resta d’Europa mitjançant ports amb menys controls i inspeccions fitosanitàries.

Contradicció permanent

Emprant els mateixos arguments que defensem qui ens oposem a l’ampliació del port de València, aquest dimarts ens assabentàvem amb incredulitat a la decisió del ministeri espanyol de medi ambient de no ampliar el port d’Algesires. Pareix que l’impacte en els ecosistemes, la regressió litoral i la contaminació atmosfèrica a València i Algesires es mesuren amb estàndard diferents.

El cant de les balenes

Un nou estudi publicat en la revista Nature, del que s’ha fet ressò el diari El País, revela el funcionament del sistema fonador d’alguns cetacis com les balenes blaves o geperudes. Gràcies a haver pogut simular mitjançant ordinadors aquest complex sistema, fins ara desconegut, han pogut descobrir els mecanismes que han desenvolupat aquests mamífers aquàtics per comunicar-se. No obstant això, un altre dels resultats obtinguts d’aquest estudi és que aquests animals són incapaços d’emetre sons si s’escabussen a més de 100 metres de profunditat.

Aquest fet té una gran transcendència, ja que, com que no poden emetre sons a major profunditat, són incapaços de fugir de la contaminació acústica produïda pels éssers humans, en especial dels descomunals motors que impulsen els portacontenidors i els creuers pels mars i oceans de tot el món, que emeten sons de baixa freqüència capaços de recórrer grans distàncies. Miguel Ángel Criado, autor de l’article d’El País, tanca el segon paràgraf amb una frase que il·lustra a la perfecció la situació: “Siguen cantando, pero ya no se oyen.”